Zoologia recreativa (XIII). El cranc

Avui parlarem d'una espècie fonamental per a la cultura popular, el cranc. De crancs n'hi ha de riu i marins, però no ens entretindrem en les especificitats de l'un o de l'altre. Parlarem dels crancs en genèric.

Comencem pels aspectes científics o, com deia Sant Tomàs, distingirem, perquè on no hi ha distinció, hi ha confusió.

El nom científic del cranc és Pachygrapsus marmoratus i pertany a la família dels Gràpsids. El cranc és un crustaci decàpode que fa uns 4 cm de longitud, amb la closca aplanada i de forma gairebé quadrada amb els ulls col·locats als vèrtexs del davant; té 10 potes, les dues primeres de les quals s'han transformat en pinces i, curiosament, el mascle té les pinces més grans que la femella...

El cranc és omnívor i es reprodueix a la primavera ("la primavera la sang altera"); la femella, un cop fecundada, guarda els ous a l'abdomen on els incuba fins el moment del naixement de les cries, que fan diverses mudes (recordeu que té una closca dura) fins a arribar a l'estat adult.

Pel que fa al seu hàbitat, el cranc és un animal bàsicament bentònic (que viu als fons marins, o de rius o llacs), fins i tot n'hi ha que viuen a la zona abissal, però les espècies que més coneixem viuen en aigües somes i moltes duen una vida amfíbia: poden estar força estona fora de l'aigua i quan hi són (fora de l'aigua) es desplacen amb molta velocitat. Segur que tots n'hem vist corrent per damunt les roques de les platges per amagar-se a les escletxes i els forats.

Fins aquí el que ens cal per no confondre'ns.

Ara, abans de derivar cap a temes col·laterals, desmentim un mite molt arrelat en la societat: el cranc no camina cap enrere, tots els que he vist caminen cap a la dreta. Evidentment, l'efecte és el mateix (anar cap la dreta, anar cap enrere..., no sé si m'explico), però com que ens hem proposat de distingir, calia deixar-ho clar: no podem començar un text d'aquest nivell sense desfer-nos dels prejudicis.

Un comentari col·lateral. El fet que tingui els ulls, les pinces i la boca a la mateixa banda i, malgrat això, es desplaci cap a una altra banda contravenint la lògica de la resta d'animals de la creació ens dóna una pista del seu modus vivendi: el que realment l'importa és el present, la satisfacció de les necessitats (o capricis) actuals, el benestar immediat. El futur no l'importa gens ni mica: no sap cap a on va i no sembla que això l'afecti.

El cranc també dóna nom a una constel·lació, petita amb estrelles més aviat febles, però amb molta tradició, tot i que la configuració de les estrelles que la formen no recorda ni de lluny un cranc. El fet més destacable d'aquesta constel·lació és que una de les seves estrelles, la 55, té cinc planetes orbitant-hi.

Per a localitzar-la, cal saber que limita a l'est amb els Bessons; al nord, amb el Linx, i amb el Ca menor i Hidra, al sud:


L'origen mitològic de la constel·lació cal buscar-lo en un dels dotze treballs d'Hèracles. Hera, va enviar un cranc gegant perquè matés Hèracles (ella li estava enemiga) amb traïdoria mentre aquest lluitava amb la serp Hidra. Com que Hèracles va vèncer tots dos monstres, la deessa va formar les constel·lacions del Cranc i la Hidra, suposem que per despit, una mica com Goldfinger "cobria d'or" els que li fallaven.

Em sap greu, però no us puc dir la font del text que copio sense traduir ni esmenar tot seguit. El vaig trobar un dia per casualitat i em va semblar tan poètic (en els sentit "paulocoelhià" del terme) que no m'he pogut resistir a incloure'l aquí. Explica el sentit del signe cranc mesclant l'època del l'any en què se situa i la imatge que el representa. Gaudiu-lo:

Una entrada de la Vikipèdia apòcrifa sobre Paulo Coelho

"Hemos llegado al período de maduración de los frutos, cuando la naturaleza es más fecunda, los campos están exuberantes ofreciendo sus mieses doradas y las semillas dan sus frutos, es el momento del año en que la savia vegetal hincha los tejidos de la Naturaleza en plena fecundidad.

El signo expresa de la forma más vistosa las características femeninas de la maternidad. Simboliza, igualmente, las aguas originales, las aguas-maternas. El crustáceo (cangrejo) que lo representa es particularmente prolífico; vive bajo un caparazón como los gérmenes, huevos, fetos y brotes, esbozo y prefiguración de la vida que va a renacer (concha, matriz, costra, envoltura); y también anda hacia atrás, símbolo de un retorno, de un reflujo hacia el pasado.

El planeta regente es la Luna, que ha estado desde siempre simbólicamente ligada a la naturaleza y a todo aquello que pertenece al seno materno. Cáncer es, por esto, el signo asociado a la gestación, a la madre, al agua original, a la leche materna, al útero y en consecuencia a la casa, al hogar como refugio, como lugar protector. Corresponde a la cuarta casa del Zodiaco, que representa los orígenes, las relaciones con la madre, el calor del hogar, la patria. En la mitología está asociado a las divinidades lunares, que simbolizan los valores de reproducción como el dios egipcio Anubis, símbolo del instinto de la conservación de la vida, o la diosa griega Artemisa, protectora de las aguas, de la vegetación y de la maternidad."

Pel que fa al caràcter dels crancs (signe), tot el que he llegit reprèn alguna de les coses que s'han apuntat en parlar del cranc (animal) al començament de l'entrada.

Aniré copiant frases extretes de diverses fonts sobre el caràcter dels cranc (signe) i, en cas que calgui, els referirem a les característiques del cranc (animal) exposades a l'inici de l'entrada:

"Les persones cranc són tot fantasia i somieig. I això és així perquè els atemoreix el món real i sobretot el futur. Per això sempre estan fortament lligats a la seva infància, al passat i als seus records, donant un aspecte malenconiós i una mica introvertit."
Ja hem comentat el tema en parlar de la seva manera de desplaçar-se. Evidentment, això introdueix un matís important al que ja s'ha comentat: no és que els crancs passin del que els espera, és que els fa por i no s'hi enfronten (és una interpretació possible i plausible).

"Les persones cranc són conservadors i els encanta la seguretat de la seva llar el qual és per a ells el seu refugi a on fugir de les situacions conflictives o els fracassos. També s'amagaran a la seva closca davant de consells o imposicions. Odia que li diguin el que ha de fer o que el facin la contra."

Aquest paràgraf abunda en la seva tendència a romandre a la llar, en el passat, i a defensar-se (per això tenen les pinces), no tant de qui els segueix en la seva involució (avenç cap enrere, o cap a la dreta), com de qui es creua en el seu camí. He trobat una frase en castellà que il·lustra poèticament això: "Con esfuerzo (y no siempre) es capaz de cortar el cordón umbilical y vivir de forma autónoma su propia vida".

"Entre els seus principals defectes podríem destacar el desordre, la inestabilitat emocional, la tendència al mal humor i el gust per l'afalac. De vegades són massa fantasiadors i pretenen de construir la seva vida segons un ideal romàntic. Poden canviar sense dificultat professió, lleialtats i fins i tot la seva opinió sobre les persones."

Aquest paràgraf s'autoexplica, no cal afegir-hi res més, sobretot si pensem en el que el periodisme denomina classe política.

Per acabar, us copio una referència privativa a les dones cranc. Com es pot veure, té el mateix estil poètic "paulocohellià" dels paràgrafs anteriors que he recollit en castellà per por de perdre aquest caire poètic en la traducció (ja sabeu: traducció = traïció):

"Para al mujer cáncer las cosas son muy distintas. Si acepta el papel que la sociedad le impone, madre y esposa, podrá expresar su agudo sentido materno y su amor por la familia. Si por el contrario se rebela contra el papel tradicional e intenta seguir otras vías, su inconsciente vocación -reprimida- la hace correr el riesgo de experimentar trastornos neuróticos. Tanto el hombre como la mujer tienden a crear, incluso en el lugar de trabajo, un clima familiar en el que desempeñan el papel protector de 'la gran madre'."

Una nota final. Com és que del cranc (animal) els espanyols en diuen cangrejo i, en canvi, del cranc (signe zodiacal) en diuen cáncer? I posats a preguntar, calia posar a una constel·lació el nom d'una malaltia (o a la inversa)?

Comentaris